poema senzill*

Quedat amb el que sóc,

Encara que és dificil coneixem.

Quedat amb el que sóc.

Fuig de les veus que ens destrueixen.

Donam una oportunitat,

i triam en llibertat.

Agafa la meva amistat,

Cridam al teu costat.

* quadre dona

dibuix imperi

Montsant

Serra del Montsant,

de totes la més elegant.
Asseguda entre el riu Ebre i el Camp,
mirant la mar i la plana.

T'acaricien les comarques,
les terres de vinya i fruiters.
Tens rius i muntanyes,
plantes i arbres.

El riu Montsant corre jugadís entre roques,
més abaix de Vinebre desemboca el Siurana.
La Morera és al capdamunt de l'aïllada serra,
Siurana es mirada amb superioritat pel Montsant.

Scala Dei observa els cingles,
tot respirant tranquil·litat i antics habitants.
Ulldemolins fa la migdiada sota l'ombra,
l'ombra d'una majestuosa serra.

Quan entro al teu cor sento moltes coses,
sento com si fossis una dolça dona.
Trepitjo la teva marró terra,
i inspiro els aires de pau.

Encara hem falta trobar els teus racons més íntims,
i poder conviure amb tu sempre.
Trobar aquells llocs amagats de rius i barrancs,
on el temps no passa, només el del nostre cor.

Descansar sota una de les teves balmes,
i esperar que es faci de nit,
tot cantant una cançó de nous amors,
i escrivint frases de romàntics poetes.

Serra del Montsant,
deixa'm estar aquí per sempre.
Solitari amb tu vull estar,
on ningú ens destorbi ni es faci acabar.

Des de l'Ebre fins a la mar,
des de la Llena fins al Camp.
Una serra que m'inspira poemes,
aquesta és la serra del Montsant.

les arrels no creixent del ciment

Vivim en un món ciment, de fum i de pols,
estem envoltats d'interessos propis,
ells s'omplen les butxaques,
mentre la Terra ja no suporta aquest sobrepès.

Les arrels no creixen del ciment,
les plantes ja no poden respirar,
tu i jo estem callats,
passe'm a l'acció i acabem amb això.

Passejo pels camps daurats de juny,
enguany hi ha un daurat més cremat,
les flors ja no aixequen el cap,
i les fulles no poden plorar perque no els hi queden llàgrimes.

Aquell arbre centenari que ens va donar tants records,
ara ja és mig mort,
i penso en l'agonia que pateix,
i en aquells principis més bons.

No malmetem la Terra,
els nostres fills i la natura ens ho agraïrà,
fem-nos amics dels nostres origens,
comencem a estimar.

Y se acabó

www.papcat.tk

Y se acabó, sabía que pasaría,
sin embargo, es duro reconocerlo.
Tras haber pasado estos momentos juntos,
tocando, suave, tu cuerpo cristalino,
besando, avaricioso, tu boquita,
estando bebiendo tu húmedo interior.

Y se acabó, aún te observo incrédulo.
Mi mirada perdida ve a través de ti,
descubriendo que tu cuerpo está vacío.
No quiero recordar cuando estaba triste,
cuando cambiabas pena por felicidad,
con tu boquita sobre mis labios secos.

Y se acabó, tengo un único remedio:
pedirte otra vez, para tenerte y amarte,
estar cerca de ti, para consumirte,
matando, todo aquél, que se ponga en medio.

Y vaciando del corazón la tristeza
gritaré: “¡Camarero! ¡Otra cerveza!

Quiero ir al Valhalla

www.papcat.tk

Corriendo me dirijo a la batalla,
por sentir su fragor, no cambio nada.
Con fuerza y valor, fama ganaré,
y con orgullo mis heridas mostraré.

Cuando un río de sangre haya derramado,
un sitio en el más allá habré ganado.
Y los bellos ángeles de guerra,
me llevarán a esa hermosa tierra.
Donde infinidad de combates
mi hacha esperan,
en un patio de distancias ingentes
que dioses regentan.

Allí cerveza de malta e hidromiel,
en mi etéreo cuerpo introduciré.

Hasta que el barco de uñas, y los gigantes de escarcha vengan,
habrá la última de mis pugnas, el Ragnarock, donde los dioses mueran


Onikage Esuriensapientis
(antología poética de una "mente enfermiza")



Otro de este colega mio...

Poesia visual de Papcat 5

Les ulleres de mil euros que el veí africà no es pot permetre comprar

Poesia visual de Papcat 4

La porta del somnis

Poesia visual de Papcat 3

Una sortida al món

Poesia visual de Papcat 2

La finestra de la realitat

Poesia visual de Papcat

Les passes de la perdició

www.papcat.tk

La angoixa del no existir

Enmig de la nit,
miro negre sostre;
el món s’ha enrarit,
i no conec el parenostre.

Ja tornen els meus dimonis,
els temors que fan que no dormi.

Aquells que no resol la ciència,
quan miro al fons de mi,
m’espanta l’idea de no-vivència,
aquest terror m’esclavitza,
i mai no trobo l’essència
quan em miro a l’espill,
només una absurda existència,
l’eterna angoixa em martiritza.

I me’n torno al llit,
però no trobo pau`,
no escolto el que dic,
el món es cau,
veig foscor
no la llum,
tot fa pudor
de baix a amunt.


Onikage Esurensapientis
( antologia poética d'una "mente enfermiza")

És d'un amic meu que espero que es fiqui aviat al papcat.

Pintors Interessants

1-Marc Ryden (polèmic).
>> http://www.markryden.com


*** són veritablement interessants de coneixer. Cadascún d'aquests tres té un estil únic i personal.

No us els perdeu.

***











2-J.W. Waterhouse (in-creible)




>> http://www.jwwaterhouse.net/esp/preload_esp.php


3-T. Lautrec (cartellisme. Una època)

Heus aquí a Gustavo Adolfo Bécquer, en plena juventut, poeta molt interessant del Romanticisme de la Península Ibèrica. Juntament amb Rosalía de Castro , és el màxim exponent d'aquest corrent literàri al nostre territori. Després de la lectura de Bécquer, els poemes d'amor surten sols!!!

Yeat's Corner

El P.A.P ha arribat a Marroc. La Naual, simpatitzan del nostre moviment poètic, ens ha cedit la lletra d'una cançó en àrab. ( per cert es llegeix de dreta a esquerra). Això si que es diu arribar lluny!!!

Nit Blanca

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas

en mi pupila tu pupila azul.

¿Qué es poesía? ¿y tu me lo preguntas?

Poesía... eres tú.

Gustavo Adolfo Bécquer

Ocàs d'Àfrica

Promet-me un futur
que no sigui presa d'un present
hipotètic,
que perduri en el temps que respiro
com a desig
perquè quan la promesa viscuda
habiti al pretèrit
només quedarà el record dolç

i nostàlgic, i l'enyor.

Visca la pau

Visca la pau! És lo més bell!
Però no siguis un covard,
les flors no paren el fusell.

saoirse ! ("llibertat"!)

L'ànima m'ho diu.

L'esperit vetlla

i en l'ombra del

bressol nocturn

es manifesta

responent a la tradició

tot parlant anònimament

al meu esperit

tot exclamant llibertat !

Les respostes a totes les preguntes

estan ubicades en un lloc estrany,

entre el coll i el melic,

és aquell lloc que s'evita ensenyar

als altres per por de ser corromput.

Tot el contrari és el lloc on

la humanitat es digna a ser ella mateixa

Un lloc on totes les preguntes tenen resposta,

on val la pena escoltar l'eco de l'ànima.

Els sentits enganyen al cor,

però el cor no enganya els sentits.

La teva ànima dorm dins meu

La teva ànima dorm dins meu.

La sento adormida,

plàcida, marcida.

Un udol que em distreu.

Vull saber on t'has ficat.

Anem fugint del nostre somni,

aigua de neu,

ets més ràpid que la meva mandra,

Ens farem realitat.

El sentir que somies,

és bonic de veritat.

No vull que t'aturis,

ni et distreguis i et perdis.

Mentre espero el destí, tu somia,

i dorm, dins meu.

Inspiració

Poetes que val la pena llegir, (cal esmentar que ja no hi ha cap de viu), de esquerra a dreta:
Novalis, Oscar Wilde i Hölderlin( el de baix de tot).
Oscar Wilde és més conegut per les seves obres en prosa, però té una poètica única que cal saber que existeix.

Negre

Negre és el color del cel d'avui.
Negre és el color de la meva ànima.
Negre és el color de la cervesa
que em fa oblidar qui sóc.
Negre és el color del futur.
Negre és el color que sempre em poso.
Negre és el nou dia
que ha nascut.
Negre és el color de la nit estrellada
en que tantes vegades t'he somiat.
Negre és el color de l'esperança nocturna
d'esperar un nou dia,
per tornar-te a estimar.

Boira, estels fugitius,

Lluna plena,
udols de llop,
ombres incomprensibles,
quietut en el silenci
xiuxiuejant a cau d'orella
els secrets de la nit.
Esperits revel·lant el passat i,
tranquil·litat en el profund dels sentits.
Aquesta és la meva Pàtria!

retrat del que sóc

Inadaptat: sí.
Ignorant: molt.
Negatiu: per descomptat.
Llunàtic: de naixement.
Boig: desde que tinc raó.
Inútil: a hores.
Enamorat: sempre.
Desil·lusionat: potser.
Mentider: per desgana.
Somiador: per viure.
Llibertat: per respirar.

Hivernar sense ser hivern

Cada dia estic al costat teu,
sento com passen els dies,
dies que et passen com hivernar sense ser hivern,
i penses que tot és complicat.

Menteixes quan dius que tot està solucionat,
i que tot s'arreglarà en futur,
et tanques en un espai indefinit,
i passes dies de nit fosca.

Corres sense parar,
ets una màquina de fer quilòmetres,
uns quilòmetres amb amargor d'ametlla,
i l'amella ja ha madurat massa.

Fixa't amb la gent que tens al voltant,
intenta fer llàgrimes i rialles,
desperta les emocions més interiors,
i respira fort per esperar les ventades.

Ets sents trist i acabat,
et mantens hivernant sense ser hivern,
treu la teva primavera,
i abraça les persones d'ànima clara.

Aquest indret és estripat,
aixeca't i comença a enumerar,
enumera les experiències que vindran,
i somriu a la nova Terra.

Possible portada by Alexandra per la nova web del P.A.P; continuarà sent el mateix blog però amb diferent entrada, i la mateixa pàgina www.papcat.tk.

A l'Antònia i els altres

D'aquella dona de 92 anys,

què n'haurà sigut de la seva vida?

Si en tenia 2 o 20...

I quan el teu fràgil cos ja no t'abriga,

i quan et puc estimar de lluny,

perquè sento com respires,

de molt a prop.

Adéu, que potser ara és millor.

Per a tu,

que de la joventud o del passat ja no en queda gaire.

Una realitat que ja no podré oblidar.

Perquè pensant m'has deixat,

en el que deus haver patit,

companya sola. I com tants altres

que no poden seguir invisibles per sempre més.

Fada

vet aquí una fada by Nit Blanca . Possible condidata per la portada del projecte del llibre

Piòb Mhór ( La Gaita )

El pleniluni cobreix subtilment la boscúria
la nit ofega el soroll.
La quietud es venja del dia.
La boira avança sense miraments,
estampa idíl·lica que omple dejoia
els racons més obscurs de la terra.
En la foscor de les tenebres
rellueixen en el cel a la llum de la nit
bordons* negres amb el so ronc,
com crits de guerra ofegats pels segles.
El llop canta amb udol d'orgull,
sap que la quietud serà perturbada
per una suau melodia cèltica,
entonada per un punter* que,
noble cor està acariciant.
Noble instrument ressona en la nit dels temps,
ressona i canta el passat d'un poble valerós.
Canta i plora d'enyorança, sense recança,
en una nit de Lluna Plena
al costat de la immensa quietud,
d'un llit boirós
d'una nit de cèltica ànima.

* part de la gaita, el més llargs, conectats a la part superior del sac, emetent una nota pedal constant i profund.
*punter, part de la gaita que emetet les notes.

Lluita i segueix endavant,
no facis com Orfeu
en el seu deliri amorós.
Lluita no miris, sent.
Lluita i venç,
lluita i puja
al turó proclamant
la victòria.
Sent i lluita
i busca el teu lloc,
que no impòsin fàl·lacies
al cap ni al cor.
Lluita, busca i sent,
l'autèntica persona que ets.

aus al capvespre

Observo el dia marxar darrera aquella muntanya,
és capvespre,
observo com regalimar l'aigua per aquella blanquinosa roca.

Tinc ganes d'estirar-me en aquest racó de balma,
posant-me en una bona postura,
tinc ganes d'aïllar-me del món urbà.

Sembla que vulgui ploure i de lluny es veuen núvols,
núvol un pèl llunyans,
estic entre clarobscurs i passen aus al capvespre.

Sembla que no plourà i es fa fosc,
el Sol ens diu adéu,
comença a fer fred i em tapo amb aquesta jaqueta.

Passo la nit enmig de roques, plantes i estels,
entre desitjos i sentiments,
estels que tornen a sortir una altra nit.

Aquí no hi ha sorolls ni mals ambients,
les paraules del vent són dolces,
aquí no hi ha llàgrimes ni pors.

Darrera d'aquell puig hi ha la plana,
un vell paratge on ara,
es troba la ciutat grisa, puruca i artificial.

Enmig de la muntanya respiro natura i veritat,
res de mentides i corrupcions,
tot neix de la terra i l'aigua hi corre juganera.

El rierol que discorre fa un so constant i agradable,
aigua que anirà al riu i morirà a la mar,
aigua que passa per bells paisatges i no destrueix les paraules.

Jauré pensant en la fresca i el silenci d'aquest espai,
solitari i tocat,
recordaré tot el que m'ha passat i l'amor en aquest tros de terra.