www.papcat.tk

La angoixa del no existir

Enmig de la nit,
miro negre sostre;
el món s’ha enrarit,
i no conec el parenostre.

Ja tornen els meus dimonis,
els temors que fan que no dormi.

Aquells que no resol la ciència,
quan miro al fons de mi,
m’espanta l’idea de no-vivència,
aquest terror m’esclavitza,
i mai no trobo l’essència
quan em miro a l’espill,
només una absurda existència,
l’eterna angoixa em martiritza.

I me’n torno al llit,
però no trobo pau`,
no escolto el que dic,
el món es cau,
veig foscor
no la llum,
tot fa pudor
de baix a amunt.


Onikage Esurensapientis
( antologia poética d'una "mente enfermiza")

És d'un amic meu que espero que es fiqui aviat al papcat.