La teva ànima dorm dins meu
La teva ànima dorm dins meu.
La sento adormida,
plàcida, marcida.
Un udol que em distreu.
Vull saber on t'has ficat.
Anem fugint del nostre somni,
aigua de neu,
ets més ràpid que la meva mandra,
Ens farem realitat.
El sentir que somies,
és bonic de veritat.
No vull que t'aturis,
ni et distreguis i et perdis.
Mentre espero el destí, tu somia,
i dorm, dins meu.
posted by Eva @ 10:09
3 Comments:
Bueno, no m'ha fet massa cas aquest ordinador avui...
Aquí deixo aquest poema senzill. Intentaré fer coses millors. Per ara deixo aquest.
Saludos ","
osti, m'havia espantat, em pensava que ja no escrivies ;) jejejeje
me le tornat a llegir, redéu m'encanta
Publica un comentari a l'entrada
<< Home