Piòb Mhór ( La Gaita )

El pleniluni cobreix subtilment la boscúria
la nit ofega el soroll.
La quietud es venja del dia.
La boira avança sense miraments,
estampa idíl·lica que omple dejoia
els racons més obscurs de la terra.
En la foscor de les tenebres
rellueixen en el cel a la llum de la nit
bordons* negres amb el so ronc,
com crits de guerra ofegats pels segles.
El llop canta amb udol d'orgull,
sap que la quietud serà perturbada
per una suau melodia cèltica,
entonada per un punter* que,
noble cor està acariciant.
Noble instrument ressona en la nit dels temps,
ressona i canta el passat d'un poble valerós.
Canta i plora d'enyorança, sense recança,
en una nit de Lluna Plena
al costat de la immensa quietud,
d'un llit boirós
d'una nit de cèltica ànima.

* part de la gaita, el més llargs, conectats a la part superior del sac, emetent una nota pedal constant i profund.
*punter, part de la gaita que emetet les notes.