Mar de mar

Estic al costat de la mar,
observo la dolça mar,
una mar blava,
una mar que no llença aires freds.

Camino per la sorra vora la mar,
trepitjo la mar,
la mar té un tacte als meus peus,
la mar té un tacte suau i fi.

Tanta mar que hi ha en aquesta terra,
tanta mar que hi ha endins,
però només una mar m'interessa,
la mar Mediterrània és el meu capritx.

Imagino una mar idealitzada,
una mar amb un sol destí,
una mar on tothom sigui lliure,
on tothom tingui una mar on somiar.

Canto cap a la mar,
la mar que m'agrada a mi,
penso en una mar llunyana,
penso en una mar aquí.

Imagino la mar besada,
per una mar ple d'ones de llarg destí,
una mar constant i estimada,
per un crit de la mar endins.

Observo les ones de la mar,
mentre la mar seu arrant de mi,
començo a reflexionar sobre la mar brava,
la mar acaba amb mi.

Les ones de la mar comencen a calmar-se,
i el Sol al final del mar comença a sortir,
potser aquesta vegada la mar serà millor amb mi,
no sé si queda esperança que la mar sigui al costat meu.

El que crec és que la mar és bona,
i el destí em farà anar o no a la mar,
gràcies per ser la mar Mediterrània,
gràcies per ser aquí.

Només desitjaria que com a mínim fossim amics,
vull que la mar comparteixi tants plors i tantes rialles com vulgui compartir,
agafo la sortida de la platja i veig la mar del meu desig,
tants fracasos en aquesta terra, i la mar espero que a prop de mi.