clars en nits d'octubre

Estic davant de l'ordinador,
i de cop,
tempesta.

Em giro ràpidament,
llum,
d'un llamp.

Observo el cel negre,
no tan negre,
ple de núvols.

Noto l'aire que entra per la finestra,
fred,
i de bon respirar.

Penso en aquestes nits d'octubre,
on tot,
es fa més pàl·lid.

Imagino innocents somnis,
maneres,
d'observar el cel.

Reflexiono sobre coses meves,
per imaginar,
nits d'octubre.

Amago la roba estesa,
ràpidament,
es posa a ploure.

Em torno a asseure,
segueixo,
amb el treball.

Quines nits d'octubre,
vull i voldria,
passar.