Viatge a les fronteres

Viatges de dolços poemes,
vies d'aspres terres,
il·luminació suficient,
passos i vies del tren.

Vam anar en aquell llarg viatge,
seguint els vents de tramuntana,
viatjant sota els estels,
de dia i de matinada.

Fronteres oblidades,
d'aquelles d'antic mirar,
finestres tancades,
quan mires endavant.

Tantes fronteres en aquesta terra,
i tan lliure és el mar,
deixa't ja de cadenes,
abraça'm fins a plorar.

Cap frontera ens allunya,
però cada dins ens allunyem més,
cada pas enrera,
suposa un cor submès.

La terra ens crida,
la terra de veritat,
una terra tan llunyana,
i tan a prop d'un altre mar.

Pensem ens noves vies,
vies cap a la llibertat,
camina amb mi cap a la frontera,
la frontera de la igualtat.