poema ***
Em fan por els meus ulls.
Van amb l’ànima que va amb mí.
Expliquen sempre el que sento.
Impossibles de contenir.
Em fa por la meva veu,
forta o fluixa segons el sentir.
La deixo anar passiva i continguda.
Templada, madura, dócil arreu.
Temo el meu subconscient.
Com llop expectant que callat espera,
res se li escapa! És imprevisible...
Seràs una fera! Seràs una estaca!
Van amb l’ànima que va amb mí.
Expliquen sempre el que sento.
Impossibles de contenir.
Em fa por la meva veu,
forta o fluixa segons el sentir.
La deixo anar passiva i continguda.
Templada, madura, dócil arreu.
Temo el meu subconscient.
Com llop expectant que callat espera,
res se li escapa! És imprevisible...
Seràs una fera! Seràs una estaca!
posted by Eva @ 19:23
3 Comments:
En general m'agraden molt, i aquest en especial.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
M'en alegro molt. A veure si hi ha més gent q s'animi a penjar coses.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home