www.papcat.tk

Pla d'Acció per la Poesia

dilluns, de maig 05, 2008

Raó

Se senten trets
a fora, al carrer,
ja no saps on ets,
només saps que hi ha merder.

La ràbia et menja el cos,
la nit no s'acaba,
crits partits en un tros,
enmig de la matinada.

Per fi arriba el dia,
per fi ix el sol,
semblava que no hi arribaria
però el poble té la RAÓ.

diumenge, de març 23, 2008

com un músic solitari

Com un músic solitari

Com un músic solitari,
com un pessic sense fer mal,
com un empobrit milionari,
no rebo resposta ni n'espero trobar.

Tantes llengües sense abecedari,
tantes boques sense parlar,
tantes birres sense que lligui,
sembla que no em pugui esperar.

Poema de contrastada bellesa,
poema de guanys i derrotes obtingudes,
poema de trista peresa,
i d'històries mai conegudes.

Tu tens aquell somriure,
tu tens aquells ulls,
tu tens el que em fa viure,
però per ara no estem junts.

Nits de clara tempesta,
nits de somnis obscurs,
nits de boira espesa,
vull que s'il·luminin amb tu.

I acabo com tantes vegades,
i acabo fotut,
i acabo amb presses,
aquest poema que és per tu...

diumenge, de febrer 24, 2008

Vidres trencats


Trenques, cristalína fressa,
la tranquil·litat de la son.
La inèrcia es torna pressa
que et condueix a la fi del món.
Cau pluja de botes amb claus
mentres somriuen cruels ganivets.
Nafren les paraules, gens suaus,
dels perillosos soldadets.
La nit s'embruta de crueltat,
únic atribut visible
a dins d'uns cors buits de pietat
i plens d'una idea impossible.
Una esvàstica en la foscor
mou tots els fils entrelligats.
Ningú borrarà el dolor
de la nit dels Vidres trencats.

dilluns, de febrer 11, 2008

Respira!



Núvols d'aire i cèl d'aigua,


el mon al revés,


amb els braços estirats,


nadar en l'aire,


i volar en l'aigua,


tocant de peus enlaire,


i de cap a l'aigua...

dissabte, de febrer 09, 2008

carne de cañón


quadre: Zurbarán

Hoy no es el primer dia que siento su presencia
Se ha colocado a mi lado, ya para no marcharse.
Como puedo rehuír de tanta serenidad.
Pensamientos destructivos, ahora son temerarios.
Se ha colocado a mi lado, para no irse ya más!
Como puedo rehuír de su total confianza!
Si está a mi lado y piensa en mi
Tanta ansia complacida!
Tanta esperanza,
ahora emocionada.

Y es su presencia, a través de mi razón,
que impulsa mi ser, y lo hace invencible,
Que me arma de coraje, y me da valor.
Mi espada está afilada, y soy invencible
Soy carne de cañón!

divendres, de febrer 08, 2008

Record


No és com si t'estimés, tan sols és un reflex.
Els meus sentits es disparen
durant uns breus instants,
creient que torno enrere,
sentint pessigolles a les parets de l'estòmac,
però tranquil...
No és com si t'estimés, tan sols és un reflex.
Els meus ulls cobren vida
en veure els teus aclucats,
La meva oïda gaudeix
sentint la teva veu, closa als teus llavis,
però tranquil...
No és com si t'estimés, tan sols és un reflex,
del teu record...

dilluns, de febrer 04, 2008

pluja

avui ha plogut, sembla que tot hagi canviat

tu, jo, i la pluja!

avui ha plogut i tu no estaves al meu costat

per veure com queien les gotes d'aigua damunt del meu front

i tampoc he pogut veure la teva cara mentre mabraçaves!

divendres, de gener 25, 2008

No sóc del país dels perdedors!


No sóc del país dels perdedors

Trepitjant somnis,
resignació compartida;
portades d'antics diaris,
nous passos per marcar.

Aquest any de traspàs té 27 dies,
en falten dos;
no es casual,
tu mai ho pensaries.

Festa,
mirades;
gresca,
res més.

Tan divers,
i tan poc.
Tan complex,
i tanta ximpleria.

Crits de lluita amb profund esperit,
que volen robar cors.
Expresso paraules sense sentit,
que voldria que fossin colpejades a la teva pell.

La meva mà recorrent els teus cabells,
sentint-me segur.
Expressar-me de la meva estranya manera,
i fer-ho per a tu.

Que les valls i les boires no ens separin,
que això no sigui el país dels perdedors.
que nosaltres estem més aprop de la victòria,
i junts ho podem aconseguir amb molt d'amor.

dissabte, de gener 19, 2008

...Per al que realment importa.


Una cúpula con mil texturas,

un intercanvio en mil aspectos.

Un interactuar con el universo.

Somos frutos del árbol de la vida,

plena igualdad desde la diferencia.

unidad por el sentir i la conciencia,

valores en permanencia:

a la cumbre con la paz!

divendres, de desembre 21, 2007

MARXEM

Agafem el cotxe,
marxem ben lluny,
allà on ningú ens trobi,
allà on no ens mengi el record.

Oblidem el que vam ser un dia,
per tornar a ser-ho en un futur.

Escapa't, sent, no dubtis...
confia en tu,
confia en mi,
allà on anem tot serà etern.

Obrim un record amarg
i fem-ne nostàlgia;
tanquem els bon record
per no deixar-lo marxar.

Fugim més enllà,
on el futur sigui llunyà
i el present sigui incert...

dimarts, de desembre 18, 2007

MISTERI

dimecres, de desembre 12, 2007

EL SENYOR BOIX


Atenció germans i germanes de lluita contra la hipocresia!!!
Us comuniquem de bon grat, que el P.A.P ha fet un pas en el camí de la poesia.
Ahir varem escriure al Blog del molt honorable Senyor Boix, del programa L'Hora del Lector de TV3,en realitat és el canal 33, anhelant propaganda televisiva sobre el P.A.P. Gràcies al Senyor Boix ens ha estat concedit l'anhel televisiu en el bloc esmentat hi apareixem. Visiteu el blog elsenyorboix.cat/blog. No té pèrdua, literatura en estat pur.


Atentament la "Junta Directiva".

diumenge, de desembre 02, 2007

Sóc feréstec


Sóc feréstec

Si, ho sóc, correcte,
com ells diuen sóc feréstec perillós;
no busco el fals perfecte,
de l'actual societat.

Des d'aquí dalt,
assegut sense preses ni maldecaps,
observo tot el que cal;
ningú em pressiona.

Tinc la llibertat,
no aquella que comercien;
ni aquella que diuen que és veritat,
pau i salvatgisme.

I des d'aquí demano a la boira que passa,
demano que pugui mostrar tots els meus sentiments;
amor, plors, petons, abraçades, caliu maternal,
tot allò que a ningú deixi indiferent.

Des d'aquí vull mostrar-te moltes coses,
però una part de mi mateix no em deixa;
ara que estic enmig de roques i plantes,
perquè no véns i em mostres la teva queixa.

Cridem contra aquesta societat,
tot els seus mals dies;
abraça'm i caminem endavant,
intentem ser feréstecs!

Cercant el teu amor, recercant pau, tot.

dimecres, de novembre 28, 2007

URBE



Alza la vista sobre fortalezas de cemento,
ojos son sus ventanas, su esqueleto reta el viento.
Grises, fríos, polígonos de estupidez racional
entre ellos divididos por serpientes asfaltadas
que son recorridas por una existencia ocasional
transformada en una serie de vidas programadas.

Sobre la Tierra es un tumor.
Mancha de vicios sin amor.
Casa de almas encerradas.
Utopías fracasadas.

¡Bienvenido en la ciudad!
¡Humo, caos y hard rock!
Sombras estériles se reflejan
sobre un whisky on the rocks.

Unos oscuros señores juegan con las hormigas
que entre ellas forman la colonia mas sin ser amigas.
Arrancan las antenas de los bichos embobados
que luchan entre ellos hasta desfallecer cansados.
Vuelan a través de los medios conceptos vacíos
que paralizan la mente por motivos sombríos.

Sus palabras son el poder.
Solo tienes las de perder.
Bestias sin ningún hermano.
Sombras con formas de humano.

¡Bienvenido en la ciudad!
¡Humo, caos y hard rock!
Sombras estériles se reflejan
sobre un whisky on the rocks.


Ratas escondidas que todo lo roen y todo lo corroen.
De un tugurio han hecho casa donde viven en masa.
Lanzan alcohólicas maldiciones mas sin acciones.
Se ríen y chafan los ideales de los más banales.
Sobreviven en una realidad de falsa igualdad.
Mueren en malas condiciones con pocos honores.

Credo es su escepticismo.
Faltos están de idealismo.
Carpe diem es su sola ley.
Entre ellos no puede haber rey.

¡Bienvenido en la ciudad!
¡Humo, caos y hard rock!
Sombras estériles se reflejan
sobre un whisky on the rocks.

Escucha y calla, amigo
que este de la ciudad es el ruido.
No abras los ojos a las letras sin motivos,
mucha es la tinta que quiere llenar los sinsentidos.
Grita si ves que algo no te gusta,
bebe si quieres divertirte,
mas nunca pierdas la voluntad
pues del monstruo manipulador
es la única que te podrá salvar.

Esta es la urbe.
Esta es tu ciudad.
Esta es la urbe.
Esta es tu sociedad.

dimarts, de novembre 13, 2007

Nit

El cor es converteix en captiu
dels ulls de color de l'oceà,
induint-me a sentir els batecs
del teu alè que s'escapça
com una baralla de cartes.

Fent-me pensar en l'oblit,
i em perdo pel teus cos
com en un mar de dunes
enceses pel Sol.

Passo tota la nit
xiuxiuejant el teu nom
a cau d'orella com
la brisa que acaricia el mar,
mentre els teus dits s'enfonsen
en la meva pell eternament
esclava del teu ser.

La confusió entre dos mons ens mata
per fer-nos tornar a viure.

Ja no sabem qui som,
les nostres essències es
converteixen en una,
tot dient un egoista som un de sol.

Sento els teus pensaments i,
escolto que tu m'escoltes
els meus pensaments.

Ens em perdut pel camí
de perdre el món de vista,
veient-nos l'ànima a través
dels ulls encesos per la mateixa passió.

El món esclata i nosaltres som al mig,
la nit s'apaga i els nostre cor s'encén
aïllats i perduts en mig de la nostra passió.

dilluns, de novembre 05, 2007

PAP al Diari de TGN


Diari de Tarragona.
Especial Perspectives, No Badis !
31/10/2007

diumenge, de novembre 04, 2007

Voluntat de no trepitjar les petjades



Voluntat de no trepitjar les petjades


Ells dos callaven,
com si no passes res;
ells dos volien,
però per gairebé tothom era incomprès.

Bones i males cares,
bons i mals moments;
Ell només vol ser un home feliç més,
i ella vol algú que li faci el pes.

Tots dos volen un espai millor,
un espai on no hi hagi fronteres,
deixant de banda la por,
i per un cop, no haver de fer cap pas enrere.

dissabte, de novembre 03, 2007

La il·lusió del poble

Aquesta nit hi haurà soroll
el poble eixirà al carrer
la policia ens posarà la porra al coll
sent ells els qui provoquen el merder.

Nosaltres defensem el que tenim
ells imposen el que volen
volen fer-nos patir
però les nostres idees no es mouen.

Un poble sencer unit
als ulls llàgrimes d'emoció
el somriure d'un xiquet petit
gent plena d'il·lusió.

Per aquells altaveus
se sent l'himne de la victòria
gràcies a tots els ciutadans meus
que sempre tindré a la memòria.

dimecres, d’octubre 31, 2007

la vall


La vall boscosa

I des de dalt de la vall,
camina cada dia tots els camins.
I quan és vora el riu,
els seus pensaments es fan infinits.
Com la vall que recorre,
la sang entre els seus dits.

Mort i malaltia,
vida tallada.
Ella ja no creu ni en déus ni en fantasmes,
ja no li queda cap esperança.
Ara ja no és aquí,
ara viu com una fera mansa.

I records que tenim tots,
i alegries que vam viure.
Ella és plena d'honor,
de viure i només viure.

Tingues sort amiga nostra,
que des de la vida no deixem de caminar.

Tots érem, som i serem.
Però finalment, ni espai, ni llum, ni tacte som.

Cridem tots junts: vida!

dilluns, d’octubre 29, 2007

NOTÍCIES

NOTÍCIES.

CAMPANYA: estem empaparant les facultats amb Post-it, fent propaganda de la web. Afegiu-vos que la cosa pot prometre.
Només hi ha de constar l'adreça electrònica, i alguna parida filosofica o no (ens referim a versos), que hagi pensat.

Com també estem pensan en tornar a fer pegatines.

PROPOSTA: Ens han dit de participar a la mostra d'Associacions de l'URV, a Sescelades ( el campus). El 13 de Novembre...

NOVETAT: volem editar un CD-R ( casolà ) que contingui poemes, videos, fotos, PDF... el que cadascu faci i vulgui fer.

Digueu que us sembla, i opineu mitjançamt els comentaris !!!!