L'abril finit

L'abril que ja s'acaba,
i el cel que regalima aigua,
i llarga tarda que s'anima,
quan veu vella terra seca
i nova que respira.

Tot és nou,
estrany i rebel,
i ningú es conforma,
amb l'aire que respira.

Res està fet a mida,
i la lentitud s'esguarda,
quan tothom surt al carrer i crida.

I l'abril és finit,
com tot.

Respirs...

I noves emocions apareixen,
sense pressa i amb calma.

I el proper maig,
és clam de noves èpoques,
d'alegries possibles.

Èpoques de tot i de res,
de res i de tot,
com si el bell pas,
fos de petjades dolces.

I sense rumb,
però sense mar brava,
l'humil mariner,
segueix totes les rosades;
L'abril ja ha finit.

Retrobar-se

Dissabtes bojos

el PAPcat a Cardedeu

recorrent camins...

reflexió poètica

Quanta calor necessita un cos
que deu mantes no cobreixen.

Quant d'afecte no pertany a la matèria
i sens dubte la fan viva i li donen valor.

Per amor, més enllà de la matèria
tots som capaços de donar i rebre.

simplement primavera

I simplement primavera vull jo,
on les gelades no matin les flors,
i els somnis de tendres paraules,
es facin realitat.

I per un moment,
havia pensat que la primavera havia arribat,
i que amb l'estiu podria confiar,
trobar la dolçor.

I el fred ho acaba tot,
ara sento la pluja fina i el cel tapat.
Foc o silenci,
aquesta és la solució?

Vull sentir les paraules,
i travessar els murs,
on poguem sobrevolar camps florits,
i les nits siguin plenes d'estrelles.

El temps va passant,
i la història de les rialles i la boira continua.
Rialles que són temporals i s'eixuguen amb el fred,
que necessito que retornin amb l'aire suau.

Desitjo que ens trobem ben aviat,
on no hi hagi ni tolls ni espelmes,
on hi hagi tot el que haurem bentrobat,
l'estiu em seguirà?

el PAPcat a Perpinyà!

les imatges del moviment del PAPcat a Perpinyà: http://papcat.phpbb24.com/viewtopic.php?t=40