www.papcat.tk

Pla d'Acció per la Poesia

dimarts, d’agost 08, 2006

poema ****

Tens l’ànima podrida,
en notem l’olor.
Vida inocent, sincera ferida...
Com amagaràs això?!
Cap empresonat!
Sentit aïllat!
La teva força de pena adormida...
Et farem un torment!
Somni apagat!
Motiu silenciat.
Volem de tu el que mai s’ha pagat!

dijous, d’agost 03, 2006

poema ***

Em fan por els meus ulls.
Van amb l’ànima que va amb mí.
Expliquen sempre el que sento.
Impossibles de contenir.
Em fa por la meva veu,
forta o fluixa segons el sentir.
La deixo anar passiva i continguda.
Templada, madura, dócil arreu.
Temo el meu subconscient.
Com llop expectant que callat espera,
res se li escapa! És imprevisible...
Seràs una fera! Seràs una estaca!

poema **

He volgut viure
i no ho he somiat.
Ara sóc lliure,
havent-se acabat.
Digues quí ets sense vergonya!
Crida-ho sempre sense pietat!
Que ningú t’enganyi
i seràs lliure!
Tu ets la teva veritat!

poema *

He fugit, he marxat, ja no hi sóc.
He fugit, he marxat, m’he perdut!
Era inconscient, era un malsón, era un torment!
Foscor que busca claror.
Seré l’instant que esperes!
Somni pacient, paradís pendent.
Ja sóc aquí, ja estic apunt.

poema

Raó, plaer de ma vida,
causa poder en la gràcia ignorant de qui es creu débil.
I no sap res!

Maldat. Per qui en tingui!
Oh, feu-me debil, Senyor.
Irresponsable del patir dels altres,
però no em feu irresponsable, ni ignorant!
Voldria saber-me dèvil i creure’m fort!

em trobo aquí

I em trobo aquí,
vista pels meus ulls,
mirada pels meus ànims,
subjectada per la meva força.
I em sento pobra!
I em sento débil!
I quant pobra i débil m’he de sentir,
si ni tinc força, ni tinc ànims,
ni tinc ulls!
Aquests que es van apagar mentre el cor bullia!
Aquests que no t’haurien d’haver vist mai.

silencio

Te escondes en un forzado silencio
sin saber porqué
y tu oído enfermo oye palabras.
Silenció enloquecido
donde te disparan y te hieren,
te ahogan y te paran.
Te has disfrazado del más luminoso de los silencios
al reflejarse en tus ojos,
alma gris, corazón de bestia.
Y había veneno en tus párpados.
La luz de tu alma estaba cubierta.
Y en tu silencio hablabas de ti.
De cómo, sin saber porqué, habías venido.
De como, sabiendo por quien, estabas callada.
Y situada en la oscuridad, temerosa,
No pronunciabas ni tu nombre.

Amic i traïció

Sovint poso atenció,
Potser no és necessari.
Sovint poso atenció
En el meu fred solitari.
La claror del meu front
M’ensenya l’animari.
Pot ser que avui
El nostre cor no ens falli.
Quan el que ens diuen fa pressió,
Pot ser pressió d’adversari,
Però ens causa més dolor,
quan no ens és tan contrari.
Amic i traïció,
es fan tradició.
Quan governa la raó...
Amic i traïció!