Vidres trencats
Trenques, cristalína fressa,
la tranquil·litat de la son.
La inèrcia es torna pressa
que et condueix a la fi del món.
Cau pluja de botes amb claus
mentres somriuen cruels ganivets.
Nafren les paraules, gens suaus,
dels perillosos soldadets.
mentres somriuen cruels ganivets.
Nafren les paraules, gens suaus,
dels perillosos soldadets.
La nit s'embruta de crueltat,
únic atribut visible
a dins d'uns cors buits de pietat
i plens d'una idea impossible.
únic atribut visible
a dins d'uns cors buits de pietat
i plens d'una idea impossible.
Una esvàstica en la foscor
mou tots els fils entrelligats.
mou tots els fils entrelligats.
Ningú borrarà el dolor
de la nit dels Vidres trencats.
de la nit dels Vidres trencats.
2 Comments:
No aconsegueixo posarlo separat! merda!
jjeje.
Mola! M'encanta tot
Publica un comentari a l'entrada
<< Home