www.papcat.tk

Pla d'Acció per la Poesia

diumenge, de febrer 24, 2008

Vidres trencats


Trenques, cristalína fressa,
la tranquil·litat de la son.
La inèrcia es torna pressa
que et condueix a la fi del món.
Cau pluja de botes amb claus
mentres somriuen cruels ganivets.
Nafren les paraules, gens suaus,
dels perillosos soldadets.
La nit s'embruta de crueltat,
únic atribut visible
a dins d'uns cors buits de pietat
i plens d'una idea impossible.
Una esvàstica en la foscor
mou tots els fils entrelligats.
Ningú borrarà el dolor
de la nit dels Vidres trencats.

2 Comments:

Blogger Varno said...

No aconsegueixo posarlo separat! merda!

2:06 a. m.  
Blogger Eva said...

jjeje.
Mola! M'encanta tot

11:33 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home