No sóc del país dels perdedors!
No sóc del país dels perdedors
Trepitjant somnis,
resignació compartida;
portades d'antics diaris,
nous passos per marcar.
Aquest any de traspàs té 27 dies,
en falten dos;
no es casual,
tu mai ho pensaries.
Festa,
mirades;
gresca,
res més.
Tan divers,
i tan poc.
Tan complex,
i tanta ximpleria.
Crits de lluita amb profund esperit,
que volen robar cors.
Expresso paraules sense sentit,
que voldria que fossin colpejades a la teva pell.
La meva mà recorrent els teus cabells,
sentint-me segur.
Expressar-me de la meva estranya manera,
i fer-ho per a tu.
Que les valls i les boires no ens separin,
que això no sigui el país dels perdedors.
que nosaltres estem més aprop de la victòria,
i junts ho podem aconseguir amb molt d'amor.
3 Comments:
Fins a la victòria sempre!!!
Molt bonica la poesia xé! ;)
bellissima!!!
Very well!! com sempre tio!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home