Nit

El cor es converteix en captiu
dels ulls de color de l'oceà,
induint-me a sentir els batecs
del teu alè que s'escapça
com una baralla de cartes.

Fent-me pensar en l'oblit,
i em perdo pel teus cos
com en un mar de dunes
enceses pel Sol.

Passo tota la nit
xiuxiuejant el teu nom
a cau d'orella com
la brisa que acaricia el mar,
mentre els teus dits s'enfonsen
en la meva pell eternament
esclava del teu ser.

La confusió entre dos mons ens mata
per fer-nos tornar a viure.

Ja no sabem qui som,
les nostres essències es
converteixen en una,
tot dient un egoista som un de sol.

Sento els teus pensaments i,
escolto que tu m'escoltes
els meus pensaments.

Ens em perdut pel camí
de perdre el món de vista,
veient-nos l'ànima a través
dels ulls encesos per la mateixa passió.

El món esclata i nosaltres som al mig,
la nit s'apaga i els nostre cor s'encén
aïllats i perduts en mig de la nostra passió.