Àcidoníric

Somiant corrues de formigues enfurismades,
descarnant-se l'ànima amb fogueres inertes.
Entreveient les papallones ponent ous,
d'on surten larves destructores de sensibilitats ocultes.
L'ull sermoneja la realitat ja que no hi veu més enllà,
buscant un punt de refèrencia per no marejar-se.
El neguit visual constant que distorsiona la mà,
posada sobre la ploma corrosiva anorèxica
que es venja del dolor deixant-se seduïr.
Les pedres enganxifoses del camí circumdant
fan entre posar les normes de la societat epilèptica,
que només poden encendre a resistir l'enveja
de l' idiota suculent que instrueix a les barbaritats
desencadenades desordenadament.
Les formigues embolcallades per un incendi àcid,
es desmembren sense poder recol·lectar a l'estiu,

quedant-se mudes com la ignorància mateixa.