la vall

La vall boscosa

I des de dalt de la vall,
camina cada dia tots els camins.
I quan és vora el riu,
els seus pensaments es fan infinits.
Com la vall que recorre,
la sang entre els seus dits.

Mort i malaltia,
vida tallada.
Ella ja no creu ni en déus ni en fantasmes,
ja no li queda cap esperança.
Ara ja no és aquí,
ara viu com una fera mansa.

I records que tenim tots,
i alegries que vam viure.
Ella és plena d'honor,
de viure i només viure.

Tingues sort amiga nostra,
que des de la vida no deixem de caminar.

Tots érem, som i serem.
Però finalment, ni espai, ni llum, ni tacte som.

Cridem tots junts: vida!