com un músic solitari

Com un músic solitari

Com un músic solitari,
com un pessic sense fer mal,
com un empobrit milionari,
no rebo resposta ni n'espero trobar.

Tantes llengües sense abecedari,
tantes boques sense parlar,
tantes birres sense que lligui,
sembla que no em pugui esperar.

Poema de contrastada bellesa,
poema de guanys i derrotes obtingudes,
poema de trista peresa,
i d'històries mai conegudes.

Tu tens aquell somriure,
tu tens aquells ulls,
tu tens el que em fa viure,
però per ara no estem junts.

Nits de clara tempesta,
nits de somnis obscurs,
nits de boira espesa,
vull que s'il·luminin amb tu.

I acabo com tantes vegades,
i acabo fotut,
i acabo amb presses,
aquest poema que és per tu...