L'abril finit

L'abril que ja s'acaba,
i el cel que regalima aigua,
i llarga tarda que s'anima,
quan veu vella terra seca
i nova que respira.

Tot és nou,
estrany i rebel,
i ningú es conforma,
amb l'aire que respira.

Res està fet a mida,
i la lentitud s'esguarda,
quan tothom surt al carrer i crida.

I l'abril és finit,
com tot.

Respirs...

I noves emocions apareixen,
sense pressa i amb calma.

I el proper maig,
és clam de noves èpoques,
d'alegries possibles.

Èpoques de tot i de res,
de res i de tot,
com si el bell pas,
fos de petjades dolces.

I sense rumb,
però sense mar brava,
l'humil mariner,
segueix totes les rosades;
L'abril ja ha finit.