**

Avui he trobat una esfera blava

maltractada en l'entorn,

ésser d'espurnes clares

amb el núcli de son.

Tenies pressa per sortir de casa,

i que et veiés el Sol.

Regalaves el cos a unes fades

que volien el teu control.

Com en un mirall es reflexen els ulls,

t'he donat la meva ànima,

amb la fè i la desgràcia de qui no en té gens,

plorava despreocupada.

Ara torno prou buida

amb el cap ple del record amarg,

poruc per l'oblid... Amb record i prou. Desgraciat!

I una esperança:

tenir més estones de Sol a la teva mirada.