M'enlluernes

M'enlluernes amb la teva mirada,
i en bona part m'agrada.
Però tampoc em queixo,
no pas de tu.
Sinó que no renego,
de tot allò que no abasteixo.

La immensitat m'acapara,
i no camino ni endavant,
ni enrere.

Em lamento de no fer res ara,
i si fes res també em lamentaria.
Encallat entre teles d'aire,
i lligat amb espurnes fosques.

Versos sense sentit,
i passes sense petjada.
Ja no sé ni el que escric,
ni sé mantenir cap lluita anhelada.

I les pífies van creixent,
i les males sorts en constants actes.

Passen hores i dies,
i s'acosta primavera.
Ni que brotin flors de suaus brises,
l'esperança és negada.

I el món es manté en silenci,
esperant la seva fi.
Segueixo la seva inèrcia,
ja no em queden forces per sortir-ne de dins.

Tancar portes,
i obrir finestres,
és el millor que he fet avui.