Quan el Sol rellisca darrere la muntanya

I el viatge que em porta a casa,
és monòton i pausat.
Em poso a llegir quatre línies,
però ja m'he cansat.

I observo per la finestra,
que el Sol rellisca darrere la muntanya.
I malgrat el soroll,
tot es manté en un tranquil silenci.

I la posta de Sol d'aquest dia,
no és d'infinita repetició.
La tebior de la primavera,
la fa única i té gran esplendor.

I embadaleixo observant com cau,
sembla que rellisca com una bola relluent.
I espero que demà es torni a repetir,
aquest minúscul moment és suau i reflexiu.