www.papcat.tk

Pla d'Acció per la Poesia

diumenge, de novembre 26, 2006

Montsant


Serra del Montsant,
de totes la més elegant.
Asseguda entre el riu Ebre i el Camp,
mirant la mar i la plana.

T'acaricien les comarques,
les terres de vinya i fruiters.
Tens rius i muntanyes,
plantes i arbres.

El riu Montsant corre jugadís entre roques,
més abaix de Vinebre desemboca el Siurana.
La Morera és al capdamunt de l'aïllada serra,
Siurana es mirada amb superioritat pel Montsant.

Scala Dei observa els cingles,
tot respirant tranquil·litat i antics habitants.
Ulldemolins fa la migdiada sota l'ombra,
l'ombra d'una majestuosa serra.

Quan entro al teu cor sento moltes coses,
sento com si fossis una dolça dona.
Trepitjo la teva marró terra,
i inspiro els aires de pau.

Encara hem falta trobar els teus racons més íntims,
i poder conviure amb tu sempre.
Trobar aquells llocs amagats de rius i barrancs,
on el temps no passa, només el del nostre cor.

Descansar sota una de les teves balmes,
i esperar que es faci de nit,
tot cantant una cançó de nous amors,
i escrivint frases de romàntics poetes.

Serra del Montsant,
deixa'm estar aquí per sempre.
Solitari amb tu vull estar,
on ningú ens destorbi ni es faci acabar.

Des de l'Ebre fins a la mar,
des de la Llena fins al Camp.
Una serra que m'inspira poemes,
aquesta és la serra del Montsant.

1 Comments:

Blogger Varno said...

Molt bell, m'agraden els poemes dedicats a llocs reals i naturals.

9:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home