somni
Tota l'autenticitat i tot l'amor del món
servirien per curar-te.
Jo mateixa te'ls duria,
te'ls duria per salvar-te, si sabés on són.
Amb tu fugiria.
Amb les nostres i només nostres il.lusions,
amb la nostra, només nostra realitat.
Amb el nostre amor i la nostra fantasia,
innocent alegria,
i més salvatge també...
Amb aquest present que va marxant,
que a vegades ens trenca i ens fa petits.
Et posaria una estona al Sol i una altra amb la Lluna,
i no et podries queixar de res.
Lluirieu junts. Per dins i per fora, del propi miracle.
Un miracle propi.
La realitat i la fantasia serien el mateix,
la felicitat clara i serena
com la Lluna si avui ens brillés.
2 Comments:
m`agrada el poema. ¿Por qué será que cuando te enamoras quieres aislarte del mundo? Escapamos enamorados a los lugares donde nunca antes hemos pensado ir...
Es verdad. Debe ser porqué pones más sentido a tu vida.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home