media tempestas

Com diuen els moderns media tempestas,
els contemporanis en diuen edat mitjana.
I avui al meu cor és media tempestas,
mig positiu i mig negatiu,
mig alegre i mig trist.

I el meu cor és edat mitjana,
ple de relats cavallerescos
i de belles princeses de bells pobles.
Mig ple d'aspectes que em fan somriure i mig buit,
i la buidor em recorda llargs jorns i amors impossibles.

Ganes de llibertat al·legòrica,
i alhora silencis i subordinacions involuntàries.
Les terres són del senyor,
d'aquell poc conegut i llunyà senyor,
aquell que viu al castell envoltat de dobles pedres.

I aquella princesa que estima al seu príncep,
i de princeses sense castell i de prínceps regnants parla la historieta.
I aquell bufó que fa riure al poble i explica de les seves,
em fa recordar que mai el pagès arribarà a ser estimat per la princesa,
i aquesta simple i cruel convenció em fa rumiar sobre la inutilitat de l'inútil.

Cavallers sense cavalls i terres sense llaurar,
la media tempestas és pertot arreu.
Textos i llibres medievals que parlen dolços i tendres sentiments,
trobadors amb amors idealitzats i sense possible realitat.
I em sento com la media tempestas, belles lletres però agredolços jorns.