www.papcat.tk

Pla d'Acció per la Poesia

dimecres, de desembre 27, 2006

"ja l'he cagat"

Avui és dia de Nadal,
i ja és vespre.
El dinar típic i anual ja s'ha fet,
fins d'aquí un any el Tió ja no cagarà més.

El verb cagar,
en tantes frases de la nostra vida,
usada pels alegres xiquets als dies de Nadal,
usada pels adults per renegar i lamentar-se.

El Tió ja "l'ha cagada",
ell si,
de manera simpàtica,
i portant somriures.

I jo encara no "l'he cagada",
si més no,
totalment.
I millor dit,
de manera clara i rotunda.
I això em fa molta por,
em fa molta por cagar-la.

I després de passar el dia de Nadal,
i decaure el somriure que pertoca,
ara sóc aquí,
observant els nens com juguen al carrer.

Espero no cagar-la,
i engegar-ho tot a rodar.
Demà és sant Esteve,
i l'endemà dia 27... res a celebrar?
Les espelmes de Nadal continuen enceses,
i d'aquí poc dies un nou any.
Continuaran enceses?
o el vent gèlid de l'hivern les apagarà?

Escrivint poesies sense rima,
desorganitzades i poc "nadalenques".
I per què no deslligar-me de les pors que m'atrapen i cagar-la del tot?
Potser seria millor,
i d'aquesta manera no solucionar res però treure'm el neguit.

Tanco la llibreta després d'escriure malsonants paraules,
i obro un llibre que parla de velles conquestes...
Prou... però la por em torna a guanyar... somnis... irrealitat...