La lluita contra la hipocresia continua...

I el crit dels nostres temps,
fa que tot sigui diferent,
ells munten els seus vents,
i nosaltres ens creiem la boira.

Ja no hi ha Sol en aquesta Terra,
ja no hi ha cel amb estrelles,
només hi ha un poder,
només hi ha una manera de fer les titelles.

Tantes nits que hem lluitat,
i tants dies perduts,
tanta sang que s'ha vessat,
i tants pobles muts.

La hipocresia impregna el nostre espai,
aquell espai de tots els dies,
totes aquelles festes que no vols celebrar mai,
te les fan empassar sense manies.

Aixeca amb mi aquest martell,
i fem caure la hipocresia de la societat,
jo, tu, ella i ell,
aixequem la falç que segui la fragilitat.

Imagina't un món sense guerres,
un món on tothom pot viure igual,
un món sense rics ni pobres,
un món amb simpatia i llibertat.

Per a que tot això sigui possible,
cal el teu ajut i combat,
despertem les consciències adormides del poble,
engeguem la revolució contra la desigualtat!