el vent del vent

Escric aquestes paraules,
amb un bolígraf mig gastat.
Observo moure les fulles,
d'aquella planta que s'ha de regar.

Aquest moviment que sento,
és el vent del vent.
No només és vent,
sinó una certa contradicció.

Per una banda,
tinc esperança i un petit somriure.
Per l'altre,
respiro un aire melancòlic i de resignació.

Aquest full reutilitzat i de color grisos,
em serveix per escriure les ànsies d'expressar quelcom.
El mòbil em sona,
llàstima, no és qui volia que m'envies un missatge.

En aquest estat de contradiccions penso diverses coses,
vull que ningú em molesti i vull aïllar-me, no tinc esperança.
Però alhora, em mostro positiu,
siusplau, truca'm, digue'm el que vull sentir.

Si fos realitat....
el vent del vent torna a bufar....
Deixo el bolígraf i torno a possar-me davant la pantalla...
amb poques ganes d'esperar l'esperança que mai xiula al vent....