De totes maneres sigues feliç

Fa un dia més fred,
fa un dia de tapat cel.
Avui sóc a les platges de Cambrils,
i passejo més enllà del port.

Passejo prop de la riera de Riudecanyes,
poca aigua i molts arbustos...
I camino pel costat d'un espigó,
més aviat una barrera de roques.

Sóc a prop dels apartaments,
i a tocar de la mar tota ella d'escuma i sal.
La sorra és molla,
les palmeres es mouen i criden fredor.

M'assento en un costat de platja,
tot és silenciós i no hi ha ningú.
Tanco els ulls i escolto les onades,
obro els ulls i veig la ràbia de les ones.
I aquesta ràbia, i em fa recordar la meva...

Només em queda observar els cartells,
els de l'apartament que hi posa "en venda".
I ja no em queda esperança,
petita esperança per tanta immesitat de la mar.

Els blancs edificis semblen acompanyar-me,
acompanyar-me tot recordant aquella cançó,
aquella cançó que ni podrà ser,
ni finalment voldria.
Aquelles cançons que m'emboiren la ment.

De totes maneres sigues feliç,
aquest un dels meus desitjos.
Els altres... tan se val...

I torno a aixecar-me,
i envoltat de soledat
i esquitxos de l'aigua,
emprenc el meu humil camí.

Tot tapant-me amb el mocador,
i fent un petit esbufeg de fred...
Esperant que ben aviat,
aviat no calgui portar ni jersei ni abric.

De totes maneres sigues feliç...