La dificultat de dir " t'estimu"

Ets allí,
devant de mí, ferma.
Com una estàtua feta d’argila.


Sóc aquí,
devant de tu, inquiet.
Com un soldat que he d’anar a la guerra.


Voldría dirt-ho sense por,
deixar de banda tot temor.
Enfonsar-me en els teus grans ulls,
dir-te el que sento per tu.

Em sento morir per l’ansia,
l’ànima em vol sortir del cos,
entrar-te dins, fins al teu cor,
dir-li paraules d’amor,
besar-te tota i fer retorn.

Els meus ànims són als teus peus,
postrats com si fossin esclaus.
L’ànima i el cos no són meus,
de la presó tu tens les claus.

Ets tu qui m’ha d’alliberar
o, si vols, em pots condemnar.
Si tu no vols venir amb mi,
la mort si que em voldrà amb sí.

Això és una part del que et vull dir,
però, per molt que m’esforci,
sé que no ho puc aconseguir,
pasi el que pasi, faci el que faci.

Ets allí,
vull dir-te el que sento.

Sóc aquí,
i no tinc el valor.

Ets allí,
vull obrir la boca.

Sóc aquí,
no ho puc aconseguir...