the darkness
Caminant en la foscor definida
amb el cor accelerat sospitant
les formes que esdevenen del no res,
les maneres de veure el món
es redueixen en un sol punt
oblidat per la llum apagada,
sospirant pel no existent.
Mentre camino en la foscor
del passadís insolent
que porta algun lloc desconegut
per la resta de la gent.
amb el cor accelerat sospitant
les formes que esdevenen del no res,
les maneres de veure el món
es redueixen en un sol punt
oblidat per la llum apagada,
sospirant pel no existent.
Mentre camino en la foscor
del passadís insolent
que porta algun lloc desconegut
per la resta de la gent.
posted by papcat @ 10:41
5 Comments:
susto he tornat
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
merda blogger...
en fi, només dir que aquest poema té molt de ritme, molt xulu!
Espero que deixis de caminar per la foscor i passegis pel moment, que la vida és un somni i els somnis, somnis són; i això, encara que sigui breu, s'ha d'aprofitar. Un besazuuu!
Ah! Per cert, molt maques aquestes lletres! segueix així!!
Woooooo, akest no l'havia llegit...com k vinc de passada a veure kom us va al blog..XD es la polla noi!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home